Mediterràniament: les festes de Sant Joan a Ciutadella

   Quan ja estic a punt de finalitzar les meves entrades al blog dedicades a Menorca, no podria acabar sense parlar, ni que sigui de passada, d’una de les tradicions més pròpies de l’illa. De festes amb cavalls, se’n celebren durant tot l’estiu en diverses poblacions menorquines. Però, sens dubte, són les de Sant Joan a Ciutadella de Menorca les més famoses i les de més espectacularitat.

   Així doncs us faré cinc cèntims sobre aquestes festes de Sant Joan.

   Us preguntareu per què he titulat aquesta entrada com Mediterràniament. Cada estiu, en aquests últims anys, la marca cervesera Estrella Damm ha fet un anunci, anomenat Mediterràniament, on fa un parell o tres d’anys, va ser protagonista, en el spot televisiu, la platja ciutadellenca d’Algaiarens. Des de llavors, l’illa de Menorca i Estrella Damm han tingut una espècie d’idil·li. Aquest any, en que jo he estat allotjat a Ciutadella, hi havia una invasió d’anuncis publicitaris de la marca, amb l’eslògan “Mediterràniament”, on el motiu del cartell eren unes il·lustracions de l’artista illenc Ivan Triay sobre les festes de Sant Joan a Ciutadella, el que em va portar a saber una mica més sobre aquestes festes de tan gran anomenada.

   En què consisteixen les festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca?  Per documentar-nos, acudeixo a una web sobre tradicions menorquines.

   Les festes de Sant Joan se celebren a Ciutadella de Menorca el 23 i 24 de juny, revetlla i festivitat de Sant Joan, i el diumenge immediatament anterior a aquestes dates, coincidint amb les antigues tradicions de celebració del solstici d’estiu, com en altres àrees de l’àmbit mediterrani, on s’atribueixen un paper màgic a la nit de Sant Joan, com les fogueres a Catalunya, o les fogueres alacantines, entre d’altres.

   L’origen de la festa a Ciutadella de Menorca es remunta a inicis del segle XIV, quan una confraria del sant es dirigia en romeria a cavall a la petita ermita de Sant Joan de Missa (situada a cinc quilòmetres de Ciutadella, en el camí a Cala Macarella). A la vigília de la festa, els romeus o confrares recorrien la ciutat per obtenir donatius i convidar els ciutadans a la celebració religiosa. D’aquesta acció “recaptadora” neix la figura del Senyor Caixer (responsable de la caixa), on són representats els diferents estaments socials: clergat, noblesa, artesans i pagesos. Aquests formen la denominada Junta de Caixers, formada pel Caixer Senyor, elegit d’entre els membres de l’antiga noblesa ciutadellenca, que presideix la festa i vetlla pel bon funcionament d’aquesta; el Caixer Capellà, que vetlla per l’aspecte religiós de la festa i celebra la Missa de Caixers el dia del sant; el Caixer Menestral o Casat, que representa l’estament menestral i, per tant, ha d’exercir com a artesà, i amb la condició de ser casat i ser fill de menestral; els Caixers Pagesos, que han de ser dos, un de Migjorn i l’altre de Tramuntana, que vetllen per l’ordre de la cavalcada i són els que regalen el bé que es porta en el dia del Diumenge des bé; el Caixer Fadrí, càrrec que ocupa, alternativament, un menestral i un pagès, sent necessàriament fadrí (solter), i que és el que duu la bandera durant els actes oficials de la festa; i per últim, el fabioler, que no pertany pròpiament a la Junta de Caixers, i és un funcionari públic posat al servei del Caixer Senyor, i és l’encarregat de donar les ordres amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.

   Si els cavallers són essencials en el desenvolupament de la festa, no són menys importants, evidentment, els cavalls, els saltirons, corregudes, caragols, galops i qualcades (cavalcades) dels quals són l’essència i l’espectacularitat de la festa. Els cavalls i els cavallers són, doncs, els protagonistes, i se’ls ha de guardar respecte, així com s’ha de tenir respecte al risc i perill que, davant a l’aglomeració de gent, provoca un espectacle d’aquestes característiques.

   El cerimonial de les festes comença el diumenge abans del dia de Sant Joan, i és el que es coneix com es Diumenge des Be. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del Caixer Senyor, on aquest lliura la bandera de la festa al Caixer Fadrí. A les nou en punt, el Fabioler fa sonar per primera vegada el tambor i el fabiol, i després, per rigorós ordre, la comitiva, formada visita les autoritats municipals, el bisbe, els nobles, els cavallers que formaran part de la cavalcada, i d’altres persones i entitats, sent costum que en cada casa visitada es faci “caixa” amb els donatius en diners (doblers en menorquí), que servirà per sufragar les despeses de la confraria del sant.

   El personatge més vistós, i que només podem veure en aquest dia, es s’Homo des Be, un home vestit amb pells de be, amb creus d’almangra pintades als peus descalços i als braços, i carregat amb un be, i que és el símbol viu de Sant Joan Baptista. La nit anterior a es Diumenge des Be, la família de qui serà s’Homo des Be té cura de l’animal, mantenint-lo ben net i polit per sortir l’endemà, sent la vetlla un acte molt concorregut, per veure el be que l’endemà, guarnit amb flors de colors, recorrerà els carrers de Ciutadella.

   Igual que en altres ciutats mediterrànies, també de l’àmbit dels Països Catalans, en la revetlla del Dissabte de Sant Joan, celebra la nit entorn del foc. És una vetllada màgica, en la que Ciutadella s’il·lumina amb la llum de les fogueres, denominades festers, acompanyades per ballades populars, torrades de sobrassada i concerts. Antigament els festers s’encenien el Dissabte de Sant Joan, quan la cavalcada tornava a entrar dins la ciutat després de visitar l’ermita de Sant Joan de Missa. Mentrestant a la Contramurada hi té lloc una tirada d’avellanes.

   És el dia 23 de juny, el dissabte de Sant Joan, quan comença l’espectacle. A les dues de migdia, el fabioler, cavalcant un ase de cria, es presenta al palau del Caixer Senyor a demanar-li permís per iniciar el replec de caixers i cavallers i així donar inici als actes que se celebraran, dels que destaca el Caragol des Born, molt espectacular i acolorit, animat per la banda de música i que té lloc a la molt ciutadellenca plaça des Born. Després la cavalcada es dirigeix en romeria a l’ermita de Sant Joan de Missa.

   A la posta de sol, els caixers tornen a la vila, i recorren els carrers i carrerons del nucli antic de Ciutadella per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Santa Clara. La jornada acaba amb un àpat i beguda al palau del Caixer Senyor, on els cavallers i caixers que han participat a la cavalcada, hi són obsequiats.

   El Dia de Sant Joan s’inicia a primera hora del dia, amb el fabioler tocant a replec, i de bon matí va al palau del Caixer Senyor a sol·licitar permís per iniciar el actes del matí. L’acte més important, i de caire religiós de les festes, és la Missa de Caixers, celebrada a la Catedral, després de que els cavallers hagin anat al Pla de Sant Joan per provar els jocs que han de fer a la vesprada, i hagin fet les Corregudes a Ses Voltes i el Caragol de Santa Clara. L’acte es tanca amb una beguda al Seminari, oferta pel Caixer Capellà. Poc desprès, el fabioler demana de nou permís al Caixer Senyor per iniciar els actes de capvespre i el vespre del Dia de Sant Joan.

   Després de la recepció i convidada a l’Ajuntament (plaça des Born), per part de la corporació municipal, el Caixer Senyor, i animada per la banda de música, s’inicien els actes del capvespre, quan la cavalcada davalla al Pla de Sant Joan, on s’hi faran dos caragols, i els jocs de l’ensortilla, de rompre les carotes i de córrer abraçats. És un dels moments on s’ha de prestar més atenció i de més perill de les festes. S’ha de estar alerta dels avisos del fabioler, dels cavallers i respectar el passadís del pas, al galop, dels cavalls. Només d’aquesta manera podreu gaudir d’aquest meravellós espectacle.

   Anem a parlar, de forma breu, dels jocs que es fan al Pla de Sant Joan, junt al port natural de Ciutadella. Aquests jocs tenen origen medieval.

   Els jocs de l’ensortilla, un dels més importants de la festa, consisteixen en que els cavallers han d’encertar amb la llança a una petita anella que penja. Si l’encerta, la banda de música toca una cançó tradicional de Sant Joan, i quan han corregut tots els caixers per córrer l’ensortilla es fa entrega d’una canya i una cullera de plata als qui l’han encertada.

   Els jocs de rompre les carotes consisteixen en que aquestes, que són uns escuts de fusta, on el cavaller les porta al galop i l’altre que corre al costat l’ha de rompre amb una vidriola de fang.Solen ser les curses més perilloses, ja que els joves lluiten per agafar un tros de carota, cosa que té molt de valor. Cada any es pinten vuit carotes però només se’n trenquen sis, ja que una se la queda el Caixer Senyor i l’altre la Corporació Municipal.

   Els jocs de córrer abraçats consisteixen en que els cavallers corren abraçats, s´han d’intentar donar una besada ja que fa una cursa més bella i més tendre.

   Acabats els jocs i caragols, la cavalcada torna a Ses Voltes i acaben les festes amb el Caragol de Santa Clara i la beguda al palau del Caixer Senyor. Després, els cavallers, ja de matinada, acompanyen el Caixer Capellà fins a casa seva, i s’escolten, en silenci, els darrers tocs per part del fabioler.

   L’última traca festiva es produeix el dia de Sant Joanet (25 de juny) que, malgrat ser de descans pels que han participat a la festa, se celebren uns magnífics focs artificials a la badia de Ciutadella i al port se celebra una revetlla, pels qui encara els queda ànim de festa.

   Pels qui tingueu oportunitat, no us perdeu aquestes magnífiques festes. De gran espectacularitat, els jocs amb els cavalls, normament esvelts i de color azabache, és una verdadera meravella, sense obviar els riscos i el perill de fer-ho envoltats de tanta i tanta gent que els segueix.

    Són un important patrimoni viu de l’illa de Menorca, i sobretot de Ciutadella en particular.

   A continuació, us poso un link de YouTube, dedicat a les festes de Sant Joan a Ciutadella. El link és http://www.youtube.com/watch?v=kmfQAmyX_Ag